Mes del Veganisme. Ser vegetarià. Què és? Què significa?

flors[castellano]

Mes del Veganismo. Ser vegetariano: ¿Qué es? ¿Qué significa?

Aprovechando que el mes de Noviembre es el mes del Veganismo, y que el día de Todos los Santos es el día Mundial del Veganismo, escribo unas líneas para explicar lo que es.

El vegetarianismo es un régimen alimentario que tiene como principio la abstención de carne y todo alimento que provenga de un animal. La dieta vegetariana no puede contemplarse sólo en términos de nutrición, sino que también significa una actitud y estilo de vida, ya que es probable que un vegetariano rechace otras formas de utilización de los animales para producir bienes de consumo y/o para la diversión humana al igual que puede tender a apoyar su dieta alimentaria por razones ecológicas.

En este tipo de dieta, sí se acepta la cocción de los alimentos y el consumo de productos refinados (azúcar y harina) además de pastas blancas, frituras y alimentos en conserva o a los que se le han añadido colorantes y/o preservantes. Esto lo diferencia de otros tipos de dietas, como la macrobiótica y la naturista.

Las palabras «vegetariano» y «vegetarianismo» aparecieron con la primera asociación vegetariana del mundo que fue la Vegetarian Society, fundada el 30 de septiembre de 1842 en Manchester. Antes se llamaba «dieta vegetal» o «dieta pitagórica» debido a que los seguidores de Pitágoras seguían dietas vegetarianas.

Breve historia

Los testimonios más tempranos de vegetarianismo proceden de la antigua India y la antigua Grecia en el siglo 6 a.C. En ambos casos la dieta estaba muy conectada con la idea de no violencia (llamada ahimsa en la India) promovida por grupos religiosos y filósofos.

Tras la cristianización del Imperio Romano el vegetarianismo desapareció prácticamente de Europa. Algunas órdenes monásticas de la Europa Medieval restringieron o prohibieron el consumo de carne con fines ascéticos pero ninguna hizo lo mismo con el pescado. Durante el Renacimiento el vegetarianismo reemergió siendo más difundido durante el siglo XIX y XX. En 1847, nació la primera sociedad vegetariana en el Reino Unido; y pronto nacerían otras en Alemania, Holanda y otros países. Como unión de todas las sociedades nacionales surgió la Unión Vegetariana Internacional en 1906. En el mundo occidental la popularidad del vegetarianismo ha crecido durante el s. XX por preocupaciones éticas, nutricionales y también ecológicas o económicas.

Diferentes tipos de dietas vegetarianas

La mayoría de vegetarianos de la India y aquellos provenientes del Mediterráneo (como los pitagóricos), son en efecto lacto vegetarianos. Muchos quesos no son para vegetarianos, ya que se cuajan con las bacterias de los estómagos de animales.

Existen muchas variedades dentro de la dieta vegetariana en función de los alimentos consumidos:

Ovo lacto vegetarianismo: no come animales, pero sí come huevos, lácteos y miel

Lacto vegetarianismo: no come ni animales ni huevos, pero sí come lácteos y miel

Ovo vegetarianismo: no come animales ni lácteos, pero sí huevos y miel

Vegetarianismo estricto: no come ni animales, ni huevos, ni lácteos ni miel.

Api vegetarianismo: consumen miel.

Crudívoros: alimentación vegetariana en la que se consumen productos crudos, o ligeramente tibios, que no han sido calentados por encima de 46,7 °C (116 °F), y nunca cocidos. Los consumidores de productos crudos argumentan que el cocinar destruye las enzimas y/o porciones de los nutrientes, aunque algunos creen que el cuerpo asimila mejor ciertos alimentos si éstos se encuentran ligeramente tibios, y más blandos. Otros activan las enzimas de los alimentos mojándolos en agua antes de consumirlos. Algunos son frutarianos, y otros comen sólo comidas orgánicas.

Crudiveganismo: alimentación que es simultáneamente “cruda” y “vegana”.

Otros tipos de dietas relacionadas

Macrobiótica: pese a lo que suele creerse, la alimentación macrobiótica no es ningún régimen vegetariano y se puede comer lo que se quiera. La alimentación macrobiótica consiste en comprender las especificidades de cada alimento -según Yin y Yang- para obtener la libertad de utilizarlos según los objetivos y necesidades de cada uno. Por eso, decidir si se toman productos animales o no, de qué tipo, qué cantidad, etc., dependerá del resultado que se quiera obtener y lo interesante será saber equilibrarlos. Hay que diferenciar la Alimentación macrobiótica de la disciplina Macrobiótica, sistema filosófico este último del que deriva la primera.

Granivorianos: propugnan el consumo de alimentos en grano sin carne y sin productos de origen animal.

Lacto-cerelianos: régimen practicado por los yoguis en la India, que no se ha impuesto en la práctica del yoga en Occidente. El objetivo es el mismo que el del vegetarianismo. La salud, el bienestar y la pureza, pero también la armonización entre el cuerpo y el espíritu.

Frutarismo o frugivismo: respaldada por Arthur Merrheim, que pretende volver a lo que considera la única alimentación natural, la del hombre prehistórico, que según él era vegetariano y sin el consumo de leguminosas y verduras. Los frutos secos y la fruta fresca tienen una gran importancia: cada día habría que consumir más de 300 g de frutos secos y un kg de fruta fresca. Algunos frutarianos sólo consumen partes de la planta que hallan caídas de ésta, es decir, comen granos, tomates, pepinos, calabazas, pero no consumen patatas o espinacas.

Esteinerianos: se les denomina también biodinámicos, por la biodinámica, ciencia elaborada por el doctor Rudolf Steiner, que se ocupa no solo de la calidad y de la cantidad del producto agrícola, sino sobre todo de regenerar el terreno empobrecido por cultivos continuos, lo que produce que los nutrientes de los alimentos que consumimos sean cada vez más pobres.

Eubióticos: el principio en el que se basa la eubiótica es el de ayudar a los mecanismos digestivos naturales del organismo, combinando correctamente los alimentos y evitando de manera particular asociar alimentos proteicos con carbohidratos. El ejemplo clave de la alimentación española: huevos y patatas.

Motivos para ser vegetarianos

Los motivos que los vegetarianos aducen para justificar su dieta varían.

Razones más importantes para hacerse vegetariano (Fuente: TIME/CNN POLL 2002)

Salud                                                                                                 32%

Por la presencia de aditivos y hormonas en productos de carne    15%

No me gusta el sabor de la carne                                                      13%

Quiero a los animales                                                                            11%

Derechos animales                                                                                 10%

Razones religiosas                                                                              6%

Preocupación por el planeta                                                               4%

Para perder peso                                                                                3%

Para reducir el hambre a nivel global                                                1%

Motivo ético

La dieta vegetariana por motivaciones éticas está relacionada con la defensa de los derechos de los animales. Quienes no se alimentan de la carne de los animales, pero en cambio todavía utilizan a los animales en algún aspecto de sus vidas, consideran reprochable y cruel la muerte (más que el uso en sí mismo) del animal, y sobre todo su maltrato y explotación o especulación como bien, con el único fin de producir alimentos para el ser humano, bajo este concepto se agrupan otras diversas tendencias dentro del vegetarianismo. Además, se estima que el alimento que se dedica a engordar a los animales destinados a la alimentación podría alcanzar para alimentar a todas las personas del mundo. Según la revista estadounidense PETA, en EE. UU., el 80% del maíz y el 95% de la avena que se cultivan son destinados al alimento de animales.

Motivo de Salud

La postura de la Asociación Americana de Dietética y de la Asociación de Dietistas de Canadá es que las dietas vegetarianas adecuadamente planificadas son saludables, nutricionalmente adecuadas, y proporcionan beneficios para la salud en la prevención y el tratamiento de determinadas enfermedades.

Las dietas veganas y lacto-vegetarianas son apropiadas para todas las etapas del ciclo vital, incluyendo el embarazo y la lactancia. Las dietas veganas y lacto-vegetarianas adecuadamente planificadas satisfacen las necesidades nutritivas de los bebés, los niños y los adolescentes y promueven un crecimiento normal.

Una dieta vegetariana ayuda a prevenir enfermedades coronarias, cardiovasculares, cáncer de colon, ovarios, mamas, hígado,y próstata entre otros, así como la osteoporosis.

Las dietas vegetarianas suelen llevar a resultados más saludables:

  • Niveles de obesidad más bajos
  • Reducción del riesgo de cardiopatía
  • Presión arterial más baja
  • En comparación con los que no son vegetarianos, los vegetarianos por lo regular consumen:
  • Menos calorías de la grasa (grasa especialmente saturada)
  • Menos calorías en general
  • Más fibra, potasio y vitamina C

Motivo ecológico

A quienes son vegetarianos por motivos ecológicos les preocupa el estado actual del medio ambiente en el mundo. Por una parte, este tipo de vegetarianos consideran que, al ser los recursos naturales limitados, se ahorra si el ser humano se alimenta directamente de los vegetales, en lugar de utilizarlos como comida para los animales. Por otra parte, estos vegetarianos señalan a las formas de ganadería extensiva e intensiva entre las principales causas de la degradación de la Tierra. Según recientes estudios, el sector ganadero genera más gases de efecto invernadero que la industria del transporte, y por tanto sería uno de los principales impulsores del cambio climático global. Asimismo, es una de las principales causas de la deforestación (como la de América del Sur) y de la degradación del suelo y del agua.

“El 80% de la producción de soja de todo el mundo se dedica a la elaboración de piensos para la industria ganadera. La creciente demanda de piensos a base de soja por los agricultores europeos está expandiendo las fronteras agrícolas hasta la selva tropical amazónica. Europa compra la mitad de la soja exportada desde el estado amazónico de Mato Grosso, donde se cultiva el 90% de la soja de la selva tropical. Carne alimentada con soja de la selva tropical encuentra el camino hasta los supermercados y cadenas de comida rápida de toda Europa”. Greenpeace.

Según la revista estadounidense PETA, un informe de las Naciones Unidas afirmaría que la industria de la carne generaría un 40% más de gases de efecto invernadero que todos los coches, camiones, barcos y aviones del mundo juntos.

“El sector ganadero genera más gases de efecto invernadero –el 18 por ciento, medidos en su equivalente en dióxido de carbono (CO2)- que el sector del transporte. También es una de las principales causas de la degradación del suelo y de los recursos hídricos”. Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO).

En octubre de 2009, Lord Stern, el máximo responsable de la lucha contra el cambio climático en Reino Unido, afirmó en una entrevista exclusiva al diario británico The Times que la única vía para salvar el mundo es que todo el planeta se haga vegetariano.

Motivos religiosos

Algunas personas religiosas, como los hindús, los budistas, los yainistas, o los adventistas promueven el vegetarianismo.

La mayor concentración de vegetarianos se da en la India, donde aproximadamente el 80% de la población es hindú. Los textos del hinduismo condenan el sacrificio de otros animales y el consumo de su carne.

En el budismo, algunos de los textos donde mejor se ilustra la recomendación de ser vegetarianos es en los jataka, del que se extrae que matar un animal no humano es lo mismo que matar a un ser humano, puesto que todos hemos sido otro tipo de animales en vidas anteriores. Los jainas también practican un tipo de vegetarianismo (mucho más estricto que el de las otras religiones).

Específicamente en la religión cristiana, muchos piensan que la Biblia prohibiría comer carne. A finales del siglo XVIII algunos grupos de cristianos no comían carne pues pensaban que Jesucristo tenía como misión final acabar con la matanza de animales no humanos.

En el Génesis, Dios dijo: Todo lo que se mueve y vive, os será para mantenimiento: así como las legumbres y plantas verdes, os lo he dado todo, pero carne con su vida, que es su sangre, no comeréis. Génesis 9:3 y 9:4

En el Paraíso que describe el Génesis, Adán y Eva eran vegetarianos: También les dijo: Yo les doy de la tierra todas las plantas que producen semilla y todos los árboles que dan fruto con semilla; todo esto les servirá de alimento. Génesis 1:29

Sin embargo, esta norma fue dada antes de la caída.

En las profecías de Isaías también se muestra un futuro que puede interpretarse como vegetariano: Serán vecinos el lobo y el cordero, y el leopardo se echará con el cabrito, el novillo y el cachorro pacerán juntos, y un niño pequeño los conducirá.  La vaca y la osa pacerán, juntas acostarán sus crías, el león, como los bueyes, comerá paja. Hurgará el niño de pecho en el agujero del áspid, y en la hura de la víbora el recién destetado meterá la mano. Nadie hará daño, nadie hará mal en todo mi santo monte, porque la tierra estará llena de conocimiento de Yahvéh, como cubren las aguas el mar. Isaías 11:6-9

En la Biblia se encuentran otros versículos que alientan el consumo de la carne: Al caer la tarde comeréis carne, y por la mañana os saciaréis de pan, y sabréis que yo soy Jehová vuestro Dios. Éxodo 16:12

Y la carne del sacrificio de paz en acción de gracias se comerá en el día que fuere ofrecida; no dejarán de ella nada para otro día. Levítico 7:15-16.

Estadísticas

La India es el país con mayor población vegetariana, un 40%. Por sexos, la mayoría de los vegetarianos son mujeres, un 68% frente a un 32% de hombres.

En el Reino Unido se estima que el 7% de la población lo es. En Alemania, según datos del Eurostat, en 2003 entre un 8% y un 9% de la población era vegetariana; en España lo era un 0,5%.

Según un informe de la Fundación Foodways, en Estados Unidos el número de personas vegetarianas pasó de 6 a 12,5 millones, en sólo siete años (entre 1985 y 1992). Según el Centro de Información sobre la Carne, en Francia entre un 1% y un 2% de la población son vegetarianos.

[català]

Mes del Veganisme. Ser vegetarià: Què és? Què significa?

Aprofitant que el mes de novembre és el mes del Veganisme, i que el dia de Tots Sants és el dia Mundial del Veganisme, escric unes línies per explicar el que és.

El vegetarianisme és un règim alimentari que té com a principi l’abstenció de carn i tot aliment que provingui d’un animal. La dieta vegetariana no pot contemplar-se només en termes de nutrició, sinó que també significa una actitud i estil de vida, ja que és probable que un vegetarià rebutgi altres formes d’utilització dels animals per produir béns de consum i / o per a la diversió humana igual que pot tendir a donar suport a la seva dieta alimentària per raons ecològiques.

En aquest tipus de dieta, sí s’accepta la cocció dels aliments i el consum de productes refinats (sucre i farina) a més de pastes blanques, fregits i aliments en conserva o als que se li han afegit colorants i / o preservants. Això el diferencia d’altres tipus de dietes, com la macrobiòtica i la naturista.

Les paraules «vegetarià» i «vegetarianisme» van aparèixer amb la primera associació vegetariana del món que va ser la Vegetarian Society, fundada el 30 de setembre de 1842 a Manchester. Abans es deia «dieta vegetal» o «dieta pitagòrica» pel fet que els seguidors de Pitàgores seguien dietes vegetarianes.

Breu història

Els testimonis més primerencs de vegetarianisme procedeixen de l’antiga Índia i l’antiga Grècia al segle 6 a.C. En ambdós casos la dieta estava molt connectada amb la idea de no violència (anomenada ahimsa a l’Índia) promoguda per grups religiosos i filòsofs.

Després de la cristianització de l’Imperi Romà el vegetarianisme va desaparèixer pràcticament d’Europa. Algunes ordres monàstiques de l’Europa Medieval restringir o prohibir el consum de carn amb fins ascètics però cap va fer el mateix amb el peix. Durant el Renaixement el vegetarianisme reemergió sent més difós durant el segle XIX i XX. El 1847, va néixer la primera societat vegetariana al Regne Unit, i aviat naixerien altres a Alemanya, Holanda i altres països. Com unió de totes les societats nacionals va sorgir la Unió Vegetariana Internacional el 1906. En el món occidental la popularitat del vegetarianisme ha crescut durant el s. XX per preocupacions ètiques, nutricionals i també ecològiques o econòmiques.

Diferents tipus de dietes vegetarianes

La majoria de vegetarians de l’Índia i aquells provinents de la Mediterrània (com els pitagòrics), són en efecte lacto vegetarians. Molts formatges no són per a vegetarians, ja que es quallen amb els bacteris dels estómacs d’animals.

Existeixen moltes varietats dins de la dieta vegetariana en funció dels aliments consumits:

Ovo lacto vegetarianisme: no menja animals, però sí menja ous, lactis i mel

Lacto vegetarianisme: no menja ni animals ni ous, però sí menja lactis i mel

Ovo vegetarianisme: no menja animals ni làctics, però sí ous i mel

Vegetarianisme estricte: no menja ni animals, ni ous, ni lactis ni mel.

Api vegetarianisme: consumeixen mel.

Crudívors: alimentació vegetariana en la qual es consumeixen productes crus, o lleugerament tebis, que no han estat escalfats per sobre de 46,7 ° C (116 ° F), i mai cuits. Els consumidors de productes crus argumenten que el cuinar destrueix els enzims i / o porcions dels nutrients, encara que alguns creuen que el cos assimila millor certs aliments si aquests es troben lleugerament tebis, i més tous. Altres activen els enzims dels aliments mullant-los en aigua abans de consumir-los. Alguns són frutarianos, i altres mengen només menjars orgàniques.

Crudiveganismo: alimentació que és simultàniament “crua” i “vegana”.

Altres tipus de dietes relacionades

Macrobiòtica: malgrat el que sol creure, l’alimentació macrobiòtica no és cap règim vegetarià i es pot menjar el que es vulgui. L’alimentació macrobiòtica consisteix a comprendre les especificitats de cada aliment-segons Yin i Yang-per obtenir la llibertat d’utilitzar segons els objectius i necessitats de cada un. Per això, decidir si es prenen productes animals o no, de quin tipus, quina quantitat, etc., Dependrà del resultat que es vulgui obtenir i l’interessant serà saber equilibrar. Cal diferenciar l’Alimentació macrobiòtica de la disciplina Macrobiòtica, sistema filosòfic aquest últim del qual deriva la primera.

Granivorians: propugnen el consum d’aliments en gra sense carn i sense productes d’origen animal.

Lacto-cerelians: règim practicat pels ioguis a l’Índia, que no s’ha imposat en la pràctica del ioga a Occident. L’objectiu és el mateix que el del vegetarianisme. La salut, el benestar i la puresa, però també l’harmonització entre el cos i l’esperit.

Frutarisme o frugivisme: recolzada per Arthur Merrheim, que pretén tornar al que considera l’única alimentació natural, la de l’home prehistòric, que segons ell era vegetarià i sense el consum de lleguminoses i verdures. Els fruits secs i la fruita fresca tenen una gran importància: cada dia caldria consumir més de 300 g de fruits secs i un kg de fruita fresca. Alguns frutarianos només consumeixen parts de la planta que troben caigudes d’aquesta, és a dir, mengen grans, tomàquets, cogombres, carabasses, però no consumeixen patates o espinacs.

Esteinerians: se’ls denomina també biodinàmics, per la biodinàmica, ciència elaborada pel Dr. Rudolf Steiner, que s’ocupa no només de la qualitat i de la quantitat del producte agrícola, sinó sobretot de regenerar el terreny empobrit per cultius continus, el que produeix que els nutrients dels aliments que consumim siguin cada vegada més pobres.

Eubiótics: el principi en què es basa la eubiótica és el d’ajudar als mecanismes digestius naturals de l’organisme, combinant correctament els aliments i evitant de manera particular associar aliments proteics amb carbohidrats. L’exemple clau de l’alimentació espanyola: ous i patates.

Motius per ser vegetarians

Els motius que els vegetarians addueixen per justificar la seva dieta varien.

Raons més importants per fer-se vegetarià (Font: TIME / CNN POLL 2002)

Salut                                                                                                  32%

Per la presència d’additius i hormones en productes de carn         15%

No m’agrada el gust de la carn                                                        13%

Vull els animals                                                                                 11%

Drets animals                                                                                               10%

Raons religioses                                                                                 6%

Preocupació pel planeta                                                                     4%

Per perdre pes                                                                                    3%

Per reduir la fam a nivell global                                                          1%

Motiu ètic

La dieta vegetariana per motivacions ètiques està relacionada amb la defensa dels drets dels animals. Els que no s’alimenten de la carn dels animals, però en canvi encara utilitzen els animals en algun aspecte de les seves vides, consideren reprotxable i cruel la mort (més que l’ús en si mateix) de l’animal, i sobretot el seu maltractament i explotació o especulació com bé, amb l’única finalitat de produir aliments per a l’ésser humà, sota aquest concepte s’agrupen altres diverses tendències dins del vegetarianisme. A més, s’estima que l’aliment que es dedica a engreixar els animals destinats a l’alimentació podria arribar per alimentar totes les persones del món. Segons la revista nord-americana PETA, en EE. EUA., El 80% del blat de moro i el 95% de la civada que es conreen són destinats a l’aliment d’animals.

Motiu de Salut

La postura de l’Associació Americana de Dietètica i de l’Associació de Dietistes de Canadà és que les dietes vegetarianes adequadament planificades són saludables, nutricionalment adequades, i proporcionen beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de determinades malalties.

Les dietes veganes i lacto-vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent l’embaràs i la lactància. Les dietes veganes i lacto-vegetarianes adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal.

Una dieta vegetariana ajuda a prevenir malalties coronàries, cardiovasculars, càncer de còlon, ovaris, mames, fetge, i pròstata entre d’altres, així com l’osteoporosi.

Les dietes vegetarianes solen portar a resultats més saludables:

• Nivells d’obesitat més baixos

• Reducció del risc de cardiopatia

• Pressió arterial més baixa

• En comparació amb els que no són vegetarians, els vegetarians regularment consumeixen:

• Menys calories del greix (greix especialment saturat)

• Menys calories en general

• Més fibra, potassi i vitamina C

Motiu ecològic

Als que són vegetarians per motius ecològics els preocupa l’estat actual del medi ambient en el món. D’una banda, aquest tipus de vegetarians consideren que, en ser els recursos naturals limitats, s’estalvia si l’ésser humà s’alimenta directament dels vegetals, en lloc d’utilitzar com menjar per als animals. D’altra banda, aquests vegetarians assenyalen a les formes de ramaderia extensiva i intensiva entre les principals causes de la degradació de la Terra. Segons recents estudis, el sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle que la indústria del transport, i per tant seria un dels principals impulsors del canvi climàtic global. Així mateix, és una de les principals causes de la desforestació (com la d’Amèrica del Sud) i de la degradació del sòl i de l’aigua.

“El 80% de la producció de soja de tot el món es dedica a l’elaboració de pinsos per a la indústria ramadera. La creixent demanda de pinsos a base de soja pels agricultors europeus està expandint les fronteres agrícoles fins a la selva tropical amazònica. Europa compra la meitat de la soja exportada des de l’estat amazònic de Mato Grosso, on es cultiva el 90% de la soja de la selva tropical. Carn alimentada amb soia de la selva tropical troba el camí fins als supermercats i cadenes de menjar ràpid de tota Europa “. Greenpeace.

Segons la revista nord-americana PETA, un informe de les Nacions Unides afirmaria que la indústria de la carn generaria un 40% més de gasos d’efecte hivernacle que tots els cotxes, camions, vaixells i avions del món junts.

“El sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle-el 18 per cent, mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO2) – que el sector del transport. També és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics “. Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

L’octubre de 2009, Lord Stern, el màxim responsable de la lluita contra el canvi climàtic al Regne Unit, va afirmar en una entrevista exclusiva al diari britànic The Times que l’única via per salvar el món és que tot el planeta es faci vegetarià.

Motiu religiós

Algunes religions com la hindú, el budisme, els yainistes, o els adventistes promouen el vegetarianisme.

La major concentració de vegetarians es dóna a l’Índia, on aproximadament el 80% de la població és hindú. Els textos de l’hinduisme condemnen el sacrifici d’altres animals i el consum de la seva carn.

En el budisme, alguns dels textos on millor es lustra la recomanació de ser vegetarians és en els jataka, del qual s’extreu de matar un animal no humà és el mateix que matar un ésser humà, ja que tots hem estat un altre tipus de animals en vides anteriors. Els jainas també practiquen un tipus de vegetarianisme (molt més estricte que el de les altres religions).

Específicament en la religió cristiana, molts pensen que la Bíblia prohibiria menjar carn. A la fi del segle XVIII alguns grups de cristians no menjaven carn perquè pensaven que Jesucrist tenia com a missió final acabar amb la matança d’animals no humans.

Al Gènesi, Déu va dir: Tot el que es mou i viu, us serà per manteniment: així com els llegums i plantes verdes, us ho he donat tot, però carn amb la seva vida, que és la seva sang, no menjareu. Gènesi 9:3 i 9:4

Al Paradís que descriu el Gènesi, Adam i Eva eren vegetarians: També els va dir: Jo els dono de la terra totes les plantes que produeixen llavor i tots els arbres que donen fruit amb llavor, tot això per aliment. Gènesi 1:29

No obstant això, aquesta norma els va ser donada abans de la caiguda.

A les profecies d’Isaïes també es mostra un futur que pot interpretar-se com vegetarià: Seran veïns el llop i l’anyell, i el lleopard es farà amb el cabrit, el vedell i el cadell pasturaran junts, i un nen petit els conduirà . La vaca i l’óssa pasturaran, juntes a dormir seves cries, el lleó, com els bous, menjarà palla. Furgarà el nen de pit en el forat del àspid, i en la hura de l’escurçó el recentment deslletat ficarà la mà. Ningú farà mal, ningú farà mal a tot el meu sant muntanya, perquè la terra estarà plena de coneixement de Yahvéh, com cobreixen les aigües del mar. Isaïes 11:6-9

Actualment alguns moviments cristians prenen el vegetarianisme i el respecte als animals com a part de la seva doctrina.

A la Bíblia hi ha altres versicles que fomenten el consum de la carn:

En caure la tarda menjareu carn, i al matí us saciareu de pa, i sabreu que jo sóc el Senyor el vostre Déu. Èxode 16:12

I la carn del sacrifici de pau en acció de gràcies s’ha de menjar el dia que sigui oferta, sense deixar-ne res per a un altre dia. Levític 7:15-16

Estadístiques

L’Índia és el país amb més població vegetariana, un 40%. Per sexes, la majoria dels vegetarians són dones, un 68% enfront d’un 32% d’homes.

Al Regne Unit s’estima que el 7% de la població ho és. A Alemanya, segons dades de l’Eurostat, el 2003 entre un 8% i un 9% de la població era vegetariana, a Espanya ho era un 0,5%. Segons un informe de la Fundació Foodways, als Estats Units el nombre de persones vegetarianes va passar de 6-12.500.000, en només set anys (entre 1985 i 1992). Segons el Centre d’Informació sobre la Carn, a França entre un 1% i un 2% de la població són vegetarians.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s